---

Español

English

EL DRAC, LA PRINCESA, SANT JORDI.
Sèrie de 17 dibuixos a tinta i acrílic sobre paper (21×21 cm. cada un) més una coberta.
Llegendes de Catalunya.

Aquesta sèrie de dibuixos il·lustra la llegenda de Sant Jordi sense text, només amb els títols al peu de cada un d’ells.

Val a dir que la història tradicional hi és tractada amb certes llibertats, tal com el títol ja insinua en invertir l’ordre dels personatges.  Efectivament, el Drac hi té més protagonisme que el Sant: es pot dir que la primera part fa referència a les seves malvestats i la segona a la seva mort.  Entre una part i l’altra, just al mig, la imatge de la Princesa amb el Drac.

Es va començar, doncs, per pensar malifetes i destrosses que el Drac hagués pogut cometre, i es va anar recollint-les en apunts.  Aquests també servien per anar definint la bèstia (19) i alhora provar diversos estils i tècniques (o, millor dit, diverses maneres d’emprar la tècnica de la tinta).

El primer dibuix de la història presenta el Drac arribant a la comarca (2).  Com que ve per l’aire, el niu de cigonyes del campanar de l’església és allò que veu en primer terme (3).  L’apunt previ d’aquest tema, realitzat amb un “roller”, és més gran que el definitiu i de factura més expressionista (20).

El Drac ataca després un pastor i el seu ramat (4).  El jove té el bell rostre que correspondria al personatge de Sant Jordi, el qual no ens mostrarà el seu en tot el conte, com podrem comprovar.  Hi ha dibuixos anteriors i variants del mateix assumpte (21, 22, 23).

L’envergadura de les preses continua augmentant (5).  Hi ha un primer esbós de “Bestiar” (fet amb un pinzell de tinta recarregable “Pentel”) on la víctima és un cavall (24), i un altre d’estil semblant al de les cigonyes (25).

No cal dir que el dibuix “Els amants” (6) és el que més s’allunya de la versió ortodoxa de la llegenda, en la qual no apareix enlloc res de semblant.  És senzillament una invenció, resultat de plantejar-se situacions en què el Drac podria alterar la vida de la comarca on s’ha instal·lat.  Un primer apunt representava la jove parella esporuguida (26), però al segon (molt semblant al definitiu) (27) apareixien més matisos: ell ja ha vist la fera, que també se’l mira, i sembla desafiar-la, mentre la noia encara reposa tranquil·la.  Per tant, s’ha volgut centrar l’interès més en la tragèdia que és a punt de passar que no en la seva presentació explícita.

El drama esclata de nou a la riba del llac, on el monstre sorgeix de l’aigua i s’emporta un nen que hi jugava (7).

La cosa ja passa de mida i el consell de la vila ha de prendre alguna decisió (8), i opta per oferir homes i dones, preferiblement joves, al Drac per tal d’apaivagar-lo.  El cas és que en un moment donat li toca a la filla del Rei.  A “Sacrifici” (9), aquest accepta la decisió i es tanca al palau per no veure l’horror.  Davant seu, la corona, símbol d’un poder que no li serveix de gaire.

“La Princesa i el Drac” (10), la imatge central de la narració, no dóna a entendre cap violència de la bèstia envers la noia.  Més aviat sembla que li ofereix una mena de protecció.  Un esbós mostra una relació de mides diferent: el Drac hi és molt més gran (28).

Però vet aquí que Sant Jordi té un somni on apareix una noia assetjada per dracs molt agressius (11).  Naturalment, això també és inventat.  Hi havia dos somnis més, però van ser descartats (29, 30).

A partir d’aquí, el Drac està condemnat.  Sant Jordi decideix presentar-se i salvar la noia.  Té l’aspecte d’un guerrer anònim, una mena de superheroi (12).  La seva armadura reflecteix les imatges de la Princesa i el Drac.

Un cop ferit el Drac (13), el lliga com si fos un gos i l’ofereix a la Princesa perquè el dugui a l’interior de la ciutat (14).  Hi ha un primer apunt ràpid d’aquesta escena fet a pinzell i tinta xinesa (31).

A la ciutat, el Drac serà maltractat fins a la mort.  “Acarnissament”, el dibuix que ho il·lustra (15), és còpia d’un apunt sorgit “casualment” d’unes taques de tinta (32).  L’animal queda convertit en una simple massa fosca al mig de la plaça (16).

S’ha omès la idea del roser nascut de la sang del Drac i s’ha passat directament al moment en què Sant Jordi ofereix una rosa a la Princesa (17).  Continua sent un guerrer sense rostre.

La història es tanca amb “Paisatge final” (18), una vista aèria simètrica a la del principi però més àmplia, de manera que podem reconèixer el Drac en les formes del paisatge on ha transcorregut l’acció. N’hi ha una variant a pinzell pràcticament idèntica (33). La idea potser prové d’un dibuix a tinta molt anterior que representava un paisatge antropomòrfic (34).

El procediment emprat en tots els dibuixos definitius ha començat per tacar els papers lleugerament amb gases entintades per obtenir una textura de fons.  Després s’ha anat concretant el dibuix amb un “roller” i finalment s’ha corregit alguns detalls amb acrílic blanc.  S’ha fet servir fulls de paper tipus “Basik” de 21×21 cm.

Pel que fa a la coberta (1), és una composició senzilla feta amb Photoshop a partir de la manipulació d’un fragment del dibuix “La rosa”.